El català, llengua d’onze milions d’europeus

  

Origen, territori i població

La llengua catalana, del grup de les neollatines, es va formar entre els segles VIII i X a cavall dels Pirineus, en els territoris de l’Imperi carolingi que formaven els comtats de la Marca Hispànica. Els segles XII i XIII es va estendre cap al sud i cap a l’est amb les conquestes territorials de la corona catalanoaragonesa, i la frontera lingüística va quedar establerta al final del regnat de Jaume I.

El domini lingüístic de la llengua catalana s’estén sobre 68.000 km2 en els quals viuen 11.380.000 persones. Actualment està dividit en set territoris distribuïts en quatre estats: Andorra, Espanya, on està situada la major part de la població i superfície, França i Itàlia

 Com en la majoria de llengües, en català es poden distingir diverses varietats geogràfiques: nord-occidental, valencià, central, septentrional o rossellonès i balear, a més de l’alguerès. És freqüent que a les Balears la denominació popular del catal à  que s ’ hi  parla faci   referència a cada una de les illes (mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer); a la Comunitat Valenciana, la denominació popular ha estat recollida a l'Estatut d’autonomia : valencià.

El coneixement del Català

Hi ha , distribuïdes per tot el món en comunitats catalanes o balears, més 9 de 200.000 persones que conserven el català com a llengua familiar. La taula 2 presenta les dades de manera més detallada. Per tal de poder-les llegir adequadament, cal tenir en compte que els percentatges que hi figuren no es corresponen directament amb els totals de població: a Catalunya són sobre persones de més de 2 anys; a la Comunitat Valenciana, de més de 3 anys, i a les Illes Balears, de més de 5 anys. A més, mentre que les de Catalunya deriven de l’Enquesta oficial de població de 1996, les de la Comunitat Valenciana i les de les Illes Balears s’han obtingut aplicant els percentatges de competència de l’any 1991 als efectius de població de 1996.