domingo, 18 de diciembre de 2011

PUJADA DEL PESSEBRE

A les  8 del matí marxàvem direcció el Santuari de Cabrera. Avui celebràvem la 14ena puja del pessebre de l’Agrupament Escolta i Guia Erol – La Salle Sant Celoni.  El trobem dins el Parc Natural de Collsacabra.  Estàvem amenaçats pel fred, i així ha sigut. Feia un fred de Déu. 






Hem començat a pujar xino-xano fins que hem trobat una clariana on hi tocava el sol. Al cap de mitja horeta, hem tornat a prendre el ritme i seguir pujant. Anàvem a ritme dels més petits de l’Agrupament i  una vegada més ens han tornat a sorprendre, tiren molt els hi encanta caminar. A quarts d’una ens hem plantat a d’alt. 

 Entre els nens/es, nois/es i pares/es corria l’eufòria dels gols que anava marcant el F.C.B. A la una hem fet la celebració del pessebre. Els Ràngers i Noies Guies, a mesura que avançava la celebració, anaven construint el naixement. 


Un cop realitzada hem fet un dinar de germanor, això si buscant el sol per totes bandes.


 Després de dinar hem baixat a buscar el bus, per dirigir-nos cap a Roda de Ter a veure una exposició de pessebre en diagrames. A quarts de set, ens han vingut a buscar els busos per tornar a Sant Celoni. Ha sigut un dia molt bonic que hem compartit amb les famílies. 


sábado, 17 de diciembre de 2011

¿ QUÉ TIENE DE ESPECIAL ?

És un vídeo de la fundació de la ONCE sobre una nena del síndrome de Down. Aquest ens mostra, que realment d'especial no té res. Això és el que hauríem de tenir present. La integració d'aquestes persones, malgrat tinguin una discapacitat pot ser molt enriquidora. En el vídeo es pot observar com la nena li diu en el seu pare, que si pot fer tot el que ella fa, realment què té d'espacial?. Una vegada més els nens tornen a ser petits mestres davant els grans aprenents.


Us deixo amb el vídeo:

http://www.youtube.com/all_comments?v=ZGb4RBKDUyY

viernes, 16 de diciembre de 2011

DIUMENGE A CAMINAR

El proper diumenge 18 de novembre, puntualitzant que és el dia de la Marató de tv3, l’Erol se’n va a pujar al pessebre .

 Com cada any per aquestes dates, l’Erol celebra la seva pròpia pujada del  pessebre.
Enguany,  anirem  al Santuari de la Mare de Déu de Cabrera a Can Toni Gros. Allà dinarem i farem l’entrega del pessebre.

A la tarda, anirem a  Roda de Ter a visitar una mostra de pessebres.




TANCAMENT DEL BLOG..

Aquesta va per tu... <3


Com sempre diem.. la nostra frase...
"La vida es tot allò que et va passant, mentre intentes fer altres plans"
John Lennon





T'ESTIMO MARGARET!!!

DIUMENGE A CAMINAR

El proper diumenge 18 de novembre, puntualitzant que és el dia de la Marató de tv3, l’Erol se’n va a pujar al pessebre .

 Com cada any per aquestes dates, l’Erol celebra la seva pròpia pujada del  pessebre.
Enguany,  anirem  al Santuari de la Mare de Déu de Cabrera a Can Toni Gros. Allà dinarem i farem l’entrega del pessebre.

A la tarda, anirem a  Roda de Ter a visitar una mostra de pessebres.



jueves, 15 de diciembre de 2011

No jutjar per les aparences. Contra la discriminació.

La formiga del primer Nadal

Els temporals de finals d’estiu havien fet estralls al formiguer. Així doncs, fins que arribessin les primeres nevades, calia anar recollint provisions. Ja entrada de fosc, les formigues ho aprofitaven per fer el seu darrer volt al graner. Ella, una formiga ja vella, sabia que no calia anar en corrua fins tan lluny. Vora mateix del formiguer hi havia l’estable i en aquella menjadora del racó podia trobar-hi sempre, entre la palla, un granet d’ordi o bé civada, tant se val. Tot era qüestió d’aprofitar el moment en què aquell bou i aquella mula, tan vellots com ella mateixa, no hi apropaven el seu morro humit.



Esquivant la filera va entrar, entre rocs i molsa d’aquella curta, pel forat de sempre, a dins l’estable. Aquell vespre però, hi va notar un enrenou estrany. Es va enfilar damunt el garbell, des d’on sabia que es podia veure tot: el bou i la mula no eren al seu lloc de sempre; un home, amb l’habilitat d’aquell que sap fer anar les eines, enretirava la palla a cops de forca; i en un racó, damunt una flassada, una noia hi somicava com si estigués patint molt.



Va anar passant l’estona i ella, la formiga, no entenia res de res. Menys encara quan a fora es sentien uns cants d’homes, però molt estranys, com si cantessin des del cel. Per l’escletxa d’aquelles fustotes trencades hi entrava la lluïssor d’un estel, que tot i essent tan vella, encara no havia vist mai. Se’l mirava de reüll, quan aquell home i aquella jove, amb ulls plens d’il·lusió, van posar un “no se què” tot embolicat damunt la menjadora. Ara pla! Com s’ho faria?



Era qüestió de no perdre més el vespre i el perill no l’espantava pas. A més, pensant en les altres formigues que ja la tenien clissada “d’anar sempre a la seva”, li va semblar que no podia arribar més tard al formiguer i a la vegada sense collita. Baixà del garbell, s’enfilà a la menjadora i es ficà dins. Entre la palla hi va veure una mà, era la d’un nen acabat de néixer que dormia. Aquella mà no era com la dels homes que ja coneixia, aquella mà tan petita i d’ungles diminutes tenia una cosa especial, com si ja hagués fet molt de món. S’hi va acostar sense por, però amb respecte, fins i tot la va gosar tocar amb la punta de l’antena esquerra. Fou llavors que la maneta es va moure, potser per les pessigolles, i va quedar entreoberta. A dins hi havia un granet de blat. Va dubtar si agafar-lo, però el va prendre com un regal d’aquell menut.



Va marxar feixuga, amb el gra damunt l’esquena. Es va apressar més quan va sentir que a la porta entraven els pastors, que també prou coneixia. Aquella vegada, però, entraven porucs, si que era estrany! Només es va girar un darrer cop quan aquella noia encetava una cançó tota tendra per a l’infant. I va entrar al formiguer, on comentaven les coses de sempre. Ella aquella nit es va quedar al racó, rosegant aquell granet de blat que tenia mil gustos, mentre recordava, talment com un somni, tot el que aquella nit havia viscut. Mentrestant les altres formigues remugaven que la formiga velleta devia tenir un dia estrany.

LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS

El pasat 1 de desembre tots els grups de seminari vam veure la pel·lícula La Lengua de las Mariposas. Avui a Seminari hem fet el comentari d’aquesta i ressaltant els punts i moments que més ens van agradar.


Situada en 1936, Don Gregorio ensenyarà a Moncho amb dedicació i paciència tota la seva saviesa quant als coneixements, la literatura, la naturalesa, i fins a les dones. Però el rerefons de l'amenaça política subsistirà sempre, especialment quan Don Gregorio és atacat per ser considerat un enemic del règim feixista. Així s'anirà obrint entre aquests dos amics una bretxa, portada per la força del context que els envolta. La política i la guerra s'interposen entre les persones i desemboquen, en la tragèdia.


Com recobrar després d'això, la innocència? Sembla ser la pregunta de *josé Luís Entenimentada, quan Don Gregorio, al contrari del pare de Moncho, opti per si mateix i pels seus ideals, encara que aquesta opció signifiqui la mort. Dura i amb un dramàtic final, La llengua de les papallones explora el naixement d'una vida als horrors d'una guerra.

ENCESA SOLIDÀRIA 2011

Encesa solidària del centenari pel projecte de PROÍDE al Perú. Aquest any a la Plaça de la Vila. I volem fer un flashmob: tothom ha de portar un mòbil, encenedor, lot... quelcom que faci llum. Quan s'il·luminin les espelmes... tothom ha d'encendre i apagar (o amagar) la seva llum i moure’s per tota la plaça. Ho gravarem. Sent la Llum! Sent el Cent!



Encesa solidària del centenari

EL PROPER DIVENDRES 16 DE DESEMBRE

miércoles, 14 de diciembre de 2011

SORTIDA A BARCELNA

El passat 9,10 i 11 de desembre, vaig realitzar la sortida trimestral amb els nois i noies de 14 i 15 anys del Cau. En el moviment són anomenats Pioners i Caravel·les. La sortida es va fer a Barcelona, per ells tota una novetat, ja que  Sant Celoni no es re en comparació Barcelona. Estaven molt motivats.

Dissabte el matí vam anar des de plaça Catalunya fins a d’alt del Tibidabo caminant, si si una bona caminada. 
 


A la Tarda el tema del Barça - Madrid ja els anava esverant més, però és mantenien el marge, perquè s’havien que no l’anirien a veure. Després de Berenar es van posar a treballar per un projecte que realitzaran durant les vacances de Nadal. Consisteix en fer tallers i donar un to més màgic el Campament Reial. Tots els infants de Sant Celoni van a portar la carta al patge durant els dies 2,3 i 4 de gener. Mentre els pares fan cua, els nens tenen l’opció per passar per diferents tallers, hi aquests són els que els Pioners i caravel·les fan. Mentre anaven preparant els tallers, la Carla ( una monitora) i jo, vam entrar a la sala i els vam esverar dient-los que es canviessin amb rapidesa que anàvem a veure el Barça, els somriures i les cares que feien ho deien tot.


Un cop finalitzat el partit, els vam portar 15’ a Canaletes jeje perquè veiessin quin era l’ambient i ells ens ho demanaven. Més tard vam arribar a l’escola on dormíem i van fer-se el sopar amb fogonets. L’endemà van seguir treballant pel projecte, vam  fer servei , i amb un cansament important ens vam dirigir cap a l’estació per agafar el tren i tornar a Sant Celoni. La valoració va ser molt positiva, i sobretot molt agraïts per portar-los a veure el Barça. 


jueves, 8 de diciembre de 2011

El català, llengua d’onze milions d’europeus

  
Origen, territori i població

La llengua catalana, del grup de les neollatines, es va formar entre els segles VIII i X a cavall dels Pirineus, en els territoris de l’Imperi carolingi que formaven els comtats de la Marca Hispànica. Els segles XII i XIII es va estendre cap al sud i cap a l’est amb les conquestes territorials de la corona catalanoaragonesa, i la frontera lingüística va quedar establerta al final del regnat de Jaume I.




El domini lingüístic de la llengua catalana s’estén sobre 68.000 km2 en els quals viuen 11.380.000 persones. Actualment està dividit en set territoris distribuïts en quatre estats: Andorra, Espanya, on està situada la major part de la població i superfície, França i Itàlia

 Com en la majoria de llengües, en català es poden distingir diverses varietats geogràfiques: nord-occidental, valencià, central, septentrional o rossellonès i balear, a més de l’alguerès. És freqüent que a les Balears la denominació popular del catal à  que s ’ hi  parla faci   referència a cada una de les illes (mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer); a la Comunitat Valenciana, la denominació popular ha estat recollida a l'Estatut d’autonomia : valencià.

El coneixement del Català
Hi ha , distribuïdes per tot el món en comunitats catalanes o balears, més 9 de 200.000 persones que conserven el català com a llengua familiar. La taula 2 presenta les dades de manera més detallada. Per tal de poder-les llegir adequadament, cal tenir en compte que els percentatges que hi figuren no es corresponen directament amb els totals de població: a Catalunya són sobre persones de més de 2 anys; a la Comunitat Valenciana, de més de 3 anys, i a les Illes Balears, de més de 5 anys. A més, mentre que les de Catalunya deriven de l’Enquesta oficial de població de 1996, les de la Comunitat Valenciana i les de les Illes Balears s’han obtingut aplicant els percentatges de competència de l’any 1991 als efectius de població de 1996.

martes, 6 de diciembre de 2011

COMENCEN LES CALÇOTADES


Avui ha començat la primera Calçotada a l'hort de l'Edu. Ens hem trobat tots per celebrar el seu aniversari i passar tot el dia junts. Ha sigut genial, després d'estar setmanes desconectada és bo trobar-te un dia i passar-t'ho bé amb els amics. 


Mentre dinàvem la cosa ja s'anava animant fins que en Raül ha tret la guitarra i s'ha muntat un bon Show, cantàvem Nadales entre d'altres cançons.


Després d'aquesta fantàstica Calçotada no podiem acabar millor que fen un gofra a la jijonenca del poble. Ha  sigut un aniversari diferent, amb ganes de repetir i tornar a trobar-nos tots junts.