PUJADA DEL PESSEBRE

A les  8 del matí marxàvem direcció el Santuari de Cabrera. Avui celebràvem la 14ena puja del pessebre de l’Agrupament Escolta i Guia Erol – La Salle Sant Celoni.  El trobem dins el Parc Natural de Collsacabra.  Estàvem amenaçats pel fred, i així ha sigut. Feia un fred de Déu. 

Hem començat a pujar xino-xano fins que hem trobat una clariana on hi tocava el sol. Al cap de mitja horeta, hem tornat a prendre el ritme i seguir pujant. Anàvem a ritme dels més petits de l’Agrupament i  una vegada més ens han tornat a sorprendre, tiren molt els hi encanta caminar. A quarts d’una ens hem plantat a d’alt. 

 Entre els nens/es, nois/es i pares/es corria l’eufòria dels gols que anava marcant el F.C.B. A la una hem fet la celebració del pessebre. Els Ràngers i Noies Guies, a mesura que avançava la celebració, anaven construint el naixement. 

Un cop realitzada hem fet un dinar de germanor, això si buscant el sol per totes bandes.

 Després de dinar hem baixat a buscar el bus, per dirigir-nos cap a Roda de Ter a veure una exposició de pessebre en diagrames. A quarts de set, ens han vingut a buscar els busos per tornar a Sant Celoni. Ha sigut un dia molt bonic que hem compartit amb les famílies. 

¿ QUÉ TIENE DE ESPECIAL ?

És un vídeo de la fundació de la ONCE sobre una nena del síndrome de Down. Aquest ens mostra, que realment d'especial no té res. Això és el que hauríem de tenir present. La integració d'aquestes persones, malgrat tinguin una discapacitat pot ser molt enriquidora. En el vídeo es pot observar com la nena li diu en el seu pare, que si pot fer tot el que ella fa, realment què té d'espacial?. Una vegada més els nens tornen a ser petits mestres davant els grans aprenents.

Us deixo amb el vídeo:

http://www.youtube.com/all_comments?v=ZGb4RBKDUyY

DIUMENGE A CAMINAR

El proper diumenge 18 de novembre, puntualitzant que és el dia de la Marató de tv3, l’Erol se’n va a pujar al pessebre .

 Com cada any per aquestes dates, l’Erol celebra la seva pròpia pujada del  pessebre.

Enguany,  anirem  al Santuari de la Mare de Déu de Cabrera a Can Toni Gros. Allà dinarem i farem l’entrega del pessebre.

A la tarda, anirem a  Roda de Ter a visitar una mostra de pessebres.

TANCAMENT DEL BLOG..

Aquesta va per tu... <3


Com sempre diem.. la nostra frase...
"La vida es tot allò que et va passant, mentre intentes fer altres plans"

John Lennon

T'ESTIMO MARGARET!!!

DIUMENGE A CAMINAR

El proper diumenge 18 de novembre, puntualitzant que és el dia de la Marató de tv3, l’Erol se’n va a pujar al pessebre .

 Com cada any per aquestes dates, l’Erol celebra la seva pròpia pujada del  pessebre.

Enguany,  anirem  al Santuari de la Mare de Déu de Cabrera a Can Toni Gros. Allà dinarem i farem l’entrega del pessebre.

A la tarda, anirem a  Roda de Ter a visitar una mostra de pessebres.

No jutjar per les aparences. Contra la discriminació.

La formiga del primer Nadal

Els temporals de finals d’estiu havien fet estralls al formiguer. Així doncs, fins que arribessin les primeres nevades, calia anar recollint provisions. Ja entrada de fosc, les formigues ho aprofitaven per fer el seu darrer volt al graner. Ella, una formiga ja vella, sabia que no calia anar en corrua fins tan lluny. Vora mateix del formiguer hi havia l’estable i en aquella menjadora del racó podia trobar-hi sempre, entre la palla, un granet d’ordi o bé civada, tant se val. Tot era qüestió d’aprofitar el moment en què aquell bou i aquella mula, tan vellots com ella mateixa, no hi apropaven el seu morro humit.

Esquivant la filera va entrar, entre rocs i molsa d’aquella curta, pel forat de sempre, a dins l’estable. Aquell vespre però, hi va notar un enrenou estrany. Es va enfilar damunt el garbell, des d’on sabia que es podia veure tot: el bou i la mula no eren al seu lloc de sempre; un home, amb l’habilitat d’aquell que sap fer anar les eines, enretirava la palla a cops de forca; i en un racó, damunt una flassada, una noia hi somicava com si estigués patint molt.

Va anar passant l’estona i ella, la formiga, no entenia res de res. Menys encara quan a fora es sentien uns cants d’homes, però molt estranys, com si cantessin des del cel. Per l’escletxa d’aquelles fustotes trencades hi entrava la lluïssor d’un estel, que tot i essent tan vella, encara no havia vist mai. Se’l mirava de reüll, quan aquell home i aquella jove, amb ulls plens d’il·lusió, van posar un “no se què” tot embolicat damunt la menjadora. Ara pla! Com s’ho faria?

Era qüestió de no perdre més el vespre i el perill no l’espantava pas. A més, pensant en les altres formigues que ja la tenien clissada “d’anar sempre a la seva”, li va semblar que no podia arribar més tard al formiguer i a la vegada sense collita. Baixà del garbell, s’enfilà a la menjadora i es ficà dins. Entre la palla hi va veure una mà, era la d’un nen acabat de néixer que dormia. Aquella mà no era com la dels homes que ja coneixia, aquella mà tan petita i d’ungles diminutes tenia una cosa especial, com si ja hagués fet molt de món. S’hi va acostar sense por, però amb respecte, fins i tot la va gosar tocar amb la punta de l’antena esquerra. Fou llavors que la maneta es va moure, potser per les pessigolles, i va quedar entreoberta. A dins hi havia un granet de blat. Va dubtar si agafar-lo, però el va prendre com un regal d’aquell menut.

Va marxar feixuga, amb el gra damunt l’esquena. Es va apressar més quan va sentir que a la porta entraven els pastors, que també prou coneixia. Aquella vegada, però, entraven porucs, si que era estrany! Només es va girar un darrer cop quan aquella noia encetava una cançó tota tendra per a l’infant. I va entrar al formiguer, on comentaven les coses de sempre. Ella aquella nit es va quedar al racó, rosegant aquell granet de blat que tenia mil gustos, mentre recordava, talment com un somni, tot el que aquella nit havia viscut. Mentrestant les altres formigues remugaven que la formiga velleta devia tenir un dia estrany.

LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS

El pasat 1 de desembre tots els grups de seminari vam veure la pel·lícula La Lengua de las Mariposas. Avui a Seminari hem fet el comentari d’aquesta i ressaltant els punts i moments que més ens van agradar.

Situada en 1936, Don Gregorio ensenyarà a Moncho amb dedicació i paciència tota la seva saviesa quant als coneixements, la literatura, la naturalesa, i fins a les dones. Però el rerefons de l'amenaça política subsistirà sempre, especialment quan Don Gregorio és atacat per ser considerat un enemic del règim feixista. Així s'anirà obrint entre aquests dos amics una bretxa, portada per la força del context que els envolta. La política i la guerra s'interposen entre les persones i desemboquen, en la tragèdia.

Com recobrar després d'això, la innocència? Sembla ser la pregunta de *josé Luís Entenimentada, quan Don Gregorio, al contrari del pare de Moncho, opti per si mateix i pels seus ideals, encara que aquesta opció signifiqui la mort. Dura i amb un dramàtic final, La llengua de les papallones explora el naixement d'una vida als horrors d'una guerra.

ENCESA SOLIDÀRIA 2011

Encesa solidària del centenari pel projecte de PROÍDE al Perú. Aquest any a la Plaça de la Vila. I volem fer un flashmob: tothom ha de portar un mòbil, encenedor, lot... quelcom que faci llum. Quan s'il·luminin les espelmes... tothom ha d'encendre i apagar (o amagar) la seva llum i moure’s per tota la plaça. Ho gravarem. Sent la Llum! Sent el Cent!

EL PROPER DIVENDRES 16 DE DESEMBRE

SORTIDA A BARCELNA

El passat 9,10 i 11 de desembre, vaig realitzar la sortida trimestral amb els nois i noies de 14 i 15 anys del Cau. En el moviment són anomenats Pioners i Caravel·les. La sortida es va fer a Barcelona, per ells tota una novetat, ja que  Sant Celoni no es re en comparació Barcelona. Estaven molt motivats.

Dissabte el matí vam anar des de plaça Catalunya fins a d’alt del Tibidabo caminant, si si una bona caminada. 

 

A la Tarda el tema del Barça - Madrid ja els anava esverant més, però és mantenien el marge, perquè s’havien que no l’anirien a veure. Després de Berenar es van posar a treballar per un projecte que realitzaran durant les vacances de Nadal. Consisteix en fer tallers i donar un to més màgic el Campament Reial. Tots els infants de Sant Celoni van a portar la carta al patge durant els dies 2,3 i 4 de gener. Mentre els pares fan cua, els nens tenen l’opció per passar per diferents tallers, hi aquests són els que els Pioners i caravel·les fan. Mentre anaven preparant els tallers, la Carla ( una monitora) i jo, vam entrar a la sala i els vam esverar dient-los que es canviessin amb rapidesa que anàvem a veure el Barça, els somriures i les cares que feien ho deien tot.

Un cop finalitzat el partit, els vam portar 15’ a Canaletes jeje perquè veiessin quin era l’ambient i ells ens ho demanaven. Més tard vam arribar a l’escola on dormíem i van fer-se el sopar amb fogonets. L’endemà van seguir treballant pel projecte, vam  fer servei , i amb un cansament important ens vam dirigir cap a l’estació per agafar el tren i tornar a Sant Celoni. La valoració va ser molt positiva, i sobretot molt agraïts per portar-los a veure el Barça. 

El català, llengua d’onze milions d’europeus

  

Origen, territori i població

La llengua catalana, del grup de les neollatines, es va formar entre els segles VIII i X a cavall dels Pirineus, en els territoris de l’Imperi carolingi que formaven els comtats de la Marca Hispànica. Els segles XII i XIII es va estendre cap al sud i cap a l’est amb les conquestes territorials de la corona catalanoaragonesa, i la frontera lingüística va quedar establerta al final del regnat de Jaume I.

El domini lingüístic de la llengua catalana s’estén sobre 68.000 km2 en els quals viuen 11.380.000 persones. Actualment està dividit en set territoris distribuïts en quatre estats: Andorra, Espanya, on està situada la major part de la població i superfície, França i Itàlia

 Com en la majoria de llengües, en català es poden distingir diverses varietats geogràfiques: nord-occidental, valencià, central, septentrional o rossellonès i balear, a més de l’alguerès. És freqüent que a les Balears la denominació popular del catal à  que s ’ hi  parla faci   referència a cada una de les illes (mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer); a la Comunitat Valenciana, la denominació popular ha estat recollida a l'Estatut d’autonomia : valencià.

El coneixement del Català

Hi ha , distribuïdes per tot el món en comunitats catalanes o balears, més 9 de 200.000 persones que conserven el català com a llengua familiar. La taula 2 presenta les dades de manera més detallada. Per tal de poder-les llegir adequadament, cal tenir en compte que els percentatges que hi figuren no es corresponen directament amb els totals de població: a Catalunya són sobre persones de més de 2 anys; a la Comunitat Valenciana, de més de 3 anys, i a les Illes Balears, de més de 5 anys. A més, mentre que les de Catalunya deriven de l’Enquesta oficial de població de 1996, les de la Comunitat Valenciana i les de les Illes Balears s’han obtingut aplicant els percentatges de competència de l’any 1991 als efectius de població de 1996.

COMENCEN LES CALÇOTADES

Avui ha començat la primera Calçotada a l'hort de l'Edu. Ens hem trobat tots per celebrar el seu aniversari i passar tot el dia junts. Ha sigut genial, després d'estar setmanes desconectada és bo trobar-te un dia i passar-t'ho bé amb els amics. 

Mentre dinàvem la cosa ja s'anava animant fins que en Raül ha tret la guitarra i s'ha muntat un bon Show, cantàvem Nadales entre d'altres cançons.

Després d'aquesta fantàstica Calçotada no podiem acabar millor que fen un gofra a la jijonenca del poble. Ha  sigut un aniversari diferent, amb ganes de repetir i tornar a trobar-nos tots junts.

 

DON'T STOP ME NOW

buf, buf, buf..

buf, buf, buf, buf...

buf, buf, buf, buf, buf,..


http://www.youtube.com/watch?v=HgzGwKwLmgM&ob=av2e

TORNAR A RESPIRAR

Un dia cansat. A vegades, entres en un lloc nou i tens por del que pot passar, com serà la gent, què t'hi pots trobar... però, mica en mica t'hi vas adaptant, i t'agrada l'ambient. Comences a tenir relacions amistoses, malgrat tot et mantens al marge de la situació. Actues amb prudència.. Van passant els mesos.. i ja comencen aparèixer aquelles persones amb les que confiaràs dues vegades, aneu compartint experiències i sentiments, que acabem siguen empàtics. Tot això és molt bo, te molt rera fons, ara només cal saber tractar i cuidar aquest fantàstic valor que acaba de néixer entre dues persones totalment desconegudes. Se li atribueix el valor de L'AMISTAT.

MENYS COSES...

UEE!!! Avui hem entregat el treball projectee!!! Poc a Poc..  ens anem treient feina de sobra, però tot i així, encara no podem a baixar la guàrdia perquè tenim feina per fer...!!! Estem a dimarts i  ja no puc més... veig divendres força lluny... peròo espero arribari i amb ganes.

Us deixo amb el capitol XXI del Petit Príncep...

XXI

Aleshores va ser quan va aparèixer la guineu.

-Bon dia- va dir la guineu.

-Bon dia -va respondre educadament el petit príncep, que es va girar, però no va veure res.

-Sóc aquí -va dir la veu -, sota la pomera...

-¿Qui ets? -va dir el petit príncep -. Ets molt bonica...

-Sóc una guineu -va dir la guineu.

-Vine a jugar amb mi -li va proposar el petit príncep-. Estic tan trist...

-No puc jugar amb tu -va dir la guineu-. No estic domesticada.

-Ah! perdona -va fer el petit príncep.


Però, després de reflexionar, va afegir:

-¿Què vol dir "domesticar"?

-Tu no est d'aquí -va dir la guineu-, ¿què busques?

-Busco els homes -va dir el petit príncep -. ¿Què vol dir "domesticar"?

-Els homes -va dir la guineu- tenen escopetes i cacen. És molt empipador. També crien gallines. És l'única cosa interesant que fan. ¿Busques gallines?

-No -va dir el petit príncep-. Busco amics. ¿Què vol dir "domesticar"?

-És un cosa massa oblidad -vadir la guineu-. Vol dir "crear lligams..."

-¿Crear lligams?

-Es clar -va dir la guineu-. Per mi, de moment només ets un nen igual que cent mil altres nens. I no et necessito. I tu tampoc no em necessites. Per tu només sóc una guineu igual que cent mil altres guineus. Però, si em domestiques, ens necessitarem l'un a l'altre. Per mi seras únic al món. Per tu, jo seré única al món...

-Ja ho començo a entendre -va dir el petit príncep-. Hi ha una flor... em penso que m'ha domesticat...

-Pot ser -va dir la guineu -.A la terra s'hi veuen tota mena de coses...

-Oh!, no és pas a la Terra -va dir el petit princep.

La guineu va semblar molt intrigada:

-¿En un altre planeta?

-Sí.

-¿Hi ha caçadors, en aquest planeta?

-No.

-És interessant això! ¿I gallines?

-No.

-No hi ha res perfecte-va sospirar la guineu.

Però la guineu va tornar a la seva idea:

-Duc una vida monòtona. Caço gallines, els homes em cecen. Totes les gallines s'assemblen, i tots els homes s'assemblen. Per això m'avorreixo una mica. Però, si em domestiques, la meva vida serà com si li toques el sol. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan amagar sota terra. El teu em cridarà fora del cau, com una música. I a més, mira! ¿Veus, allà abaix, els camps de blat? Jo no menjo pa. Per mi el blat es inútil. Els camps de blat no em recorden res. I això és ben trist! Però tu tens els cabells de color d'or. Aleshores serà meravellós quan m'hauras domesticat! El blat, que és daurat, em farà pensar en tu. I m'agradarà el soroll del vent entre el blat...

La guineu va callar i va mirar una bona estona el petit príncep:

-Si us plau... domestica'm! -va dir.

- D'acord -va respondre el petit princep -. però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.

-Només es coneixen les coses que es domestiquen -va dir la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Compren coses fetes als comerciants. Però com que no hi ha comerciants d'amics, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica'm!

-¿Què s'ha de fer? -va dir el petit príncep.



- S'ha de ser molt pacient - va respondre la guineu -. Per començar t'asseuras una mica lluny de mi, així, a l'herba. Jo et miraré de reull i tu no diras res. El llenguatge és una font de malentesos. Però cada dia et podràs asseure una mica més a prop...


L'endemà el petit príncep va tornar.

-Hauria valgut més que tornessis a la mateixa hora -va dir la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres ja començaré a ser feliç. A mida que anirà passant l'hora, cada cop em sentiré més feliç. A les cuatre, ja m'agitaré i m'inquietaré; descobriré el preu de la felicitat! Però si vens a qualsevol hora, no sabré mai quan m'he de preparar el cor... Calen ritus.



-¿Què és un ritus? - va dir el petit príncep.

- També és una cosa massa oblidada -va dir la guineu-. És el que fa que un dia sigui diferent dels altres dies, una hora, de les altres hores. Hi ha un ritu, per exemple, entre els meus caçadors. El dijous ballen amb les noies del poble. Per això el dijous és un dia meravellós! Me'n vaig a passejar fins a la vinya. Si els caçadors ballesin quan volguessin, tots els dies s'assemblarien i jo no tindria mai vacances.



Així doncs, el petit príncep va domesticar la guineu. I quan es va acostar l'hora d'anar-se'n:

-Ai!- va dir la guineu- ...Arà ploraré.

- És culpa teva -va dir el petit príncep-, jo no et volia cap mal, però tu has demanat que et domestiqués...

-És clar que sí -va dir la guineu.

- Però ara ploraràs! -va dir el petit príncep.

-És clar que sí -va dir la guineu.

- Així no hi surts guanyant res!

- Hi surto guanyant -va dir la guineu-, pel color del blat. Després va afegir:

- Torna a veure les roses. Entendràs que la teva és única al món. Després vine a dir-me adéu i et regalaré un secret.

El petit príncep va anar a veure les roses.

- No us assembleu gens a la meva rosa, encara no sou res -els va dir-. No us ha domesticat ningú i no heu domesticat ningú. Sou com era la meva guineu. Només era una guineu igual que cent mil d'altres. Però ens hem fet amics i ara és única al món.


I les roses estaven incòmodes.


- Sou boniques, però esteu buides -va continuar dient- No es pot morir per vosaltres. És clar, un vianant qualsevol es pensaria que la meva rosa és com vosaltres. Però ella és més important que totes vosaltres juntes, perquè és la que he regat. Perquè és la que he posat sota la campana. Perquè és la que he protegit amb el paravent. Perquè li he matat les erugues (menys dues o tres per les papallones). Perquè és la que he escoltat queixar-se, o presumir, o fins i tot de vegades callar. Perquè és la meva rosa.

I va tornar amb la guineu:

- Adéu -li va dir...

- Adéu -va dir la guineu -. Aquí tens el meu secret. És molt senzill:només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.

- L'essencial és invisible als ulls -va repetir el petit príncep, per recordar-se'n.

- És el temps que ha perdut amb la rosa, que la fa tan important.

- És el temps que perdut amb la rosa... -va fer el petit príncep, per recordar-se'n.

- Els homes han oblidat aquesta veritat -va dir la guineu-. tu no l'has d'oblidar. Et fas responsable per sempre d'allò que has domesticat. Ets responsable de la teva rosa...

- Sóc responsable de la meva rosa... -va repetir el petit príncep, per recordar- se'n.

ANEM A FONDU I PROU

Quina setmana que ens esperar, sort que després ja tornarem a sortir del pou... a veure si arribo viva  a divendres... Ahir Debat de les llengües. La veritat es que va estar força bé, els dos grups poratevm el tema molt treballat i ahir es va demostrar, però hores abans estavem patint de valent, però ens en vam sortir prou bé. Un pes menys de sobre. Encantada del meu grup de debat!!!


va,va, vaa que ja s'apropa Nadal!!!

Amb la Marta i el pare Noel a Plaça Catalunya!!!

Bona Setmana a Tothom!!!

UN FINAL DE SETMANA COMPLETA

Després de superar la setmana imparable, que per cert, estic molt satisfeta i orgullosa de tota la feinada que s'ha fet i ens hem tret de sobre, tot no podia acabar millor que amb una Assemblea General Ordinària de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, realitzada aquests cap de setmana.

Dissabte va ser un dia diferent. Éns esperava una gran moguda, ja que erem els organitzadors d'aquesta trobada, juntament amb l'equip de demarcació Vallès - Maresma. Tot el dia va anar sobre rodes, semblava que no podia ser, però sí, tot va anar perfecte. Durant la tarda, Vam fer un flash-mob, amb diferents perosnes del moviment. Seguidament a rtme de timbals i grallers, ens van fe run petit cercavila pel poble. Un cop a l'Ataneu, allà ens donaren sopar, i poc després comença el corre foc a ritme de timbalers. La veritat es que estem molt i molt contents de la participació d'aquestes entitats del poble.

A les 00:00h, van començar a fer concerts fins les 03:30h. A les 04:30h, ens posavem a dormir.

Avui el matí, a les 08:00h ja erem en peu, la veritat ha sigut un dia ben dur. NO ens aguantavem. Avui s'ha relaitzat l'Assembla ( AGO de MEG). S'han començat fent votacions sobre temes de finances, decrets,... perquè tot això no sigués tan amé... s' anaven fent petites pàuese, on es passava uun video  d'una demarcació o sector diferent. L'assemblea ha començat a les 09:00h i ha finalitzat a les 15:30h, fins que n ha queta tot recollit, no hem anat a dianr. Ens entaulavem a les 16:30h.

Ara sí toca descansar, Bona nit a tothom i moltisímes gràcies a totes aquelles persones que han fet possible que tot això anés d'allò més bé, també vull doanr les gràcies a tots els membres de l'agrupament escolta i guia Erol, sou imparables.

1r DIA SUPERAT AMB ÈXIT

Dimrats 22, objectius que ens vam plantejar assòlits amb èxit, a més a més amb feina extra feta!!! som imparables!!! Ja diue que... si ens llevem ben d'hora ben d'hora, podem ser imparables, i així ha sigut avui. A les 09:00h de matí ens hem trobat a la universitat per fer feina. 1r treball, montar el video de TIC, 2n treball, exposició educativa del ZOO, 3r treball el famós Debat que ens porta de vòlit a tots.

Un dia intens, però molt satisfcatòria, malgrat el cansament, estic contenta. Hem treballat com un bon equip i n'estic molt i molt contenta.

Espero que demà sigui més i millor.

Bona Nit a tothom

COMENCEM LA SETMAN AMB UN CANSAMENT TOTAL

Quin dia més lleig... matí recuperant forcés fins les 11h. M'ha sonat el despertador a les 10h, però no hi ha hagut manera de llevar-me.


A les 11:30h.. m'he posat a fer feina.. posters i powers ponit.. de la setmana extraordinària.

He tingut un peit lapsos... pensava que entràvem a clsse a les 15:30.. però resulta que no, avui entràvem a les 17:30... jo corrent com una boja.. fins que he mirat l'horari... en fi.. he pogut descansar més,  tot i que he dinat a les 13:00h.

A les 15:30 he agafat el tren direcció la universitat. Allà ens hem trobat amb el grup de treball i hem organitzat la setmana..ja que aquesta serà força dura.

Seguidament hem entart a classe... tornem agafr el ritme amb Societat, Família i Educació.
Quan han sigut les 19:17.. he marxat, avui hem venien a buscar amb cotxe hi he aporfitat.

Ara ja estic a casa, amb pijama i a punt de sopar. Després una mica de feina i a dormir.. que demà serà un dia dur.

Bona nit a tothom!!!!

GANES D'ARRIBAR A CASA

No em podia llevar, estava tan cansada que no tenia forcés per aixecar-me. ha sigut un matí força dur.

Una conferència força interresant de comunicació,seguidament han sortit tres representans d'orignes diferents hi han explicat part de la seva experiènica. A continuació hem  treballat  en petit grups. En aquests compartiem diefrents opinions i n'em tret conclusions.

L'activitat ha finalittzat  a les 13.30h.

Ens hem dirigit cap a PUERTA DEL SOL, allà hem comprat loteria de nadal per les famílies.

Hem agafat el metro fins ATOCHA. Allà hem diant, i quan ha sigut l'hora hem agafat l'AVE direcció Catalunya, Barcelona Sants - Estació.

Per acabr de remetar aquetsa setmana he anat al cine amb la Sònia a veure Amanecer Primera Part, ens ha agradat, a veure què tal la Segona...

i.. fins aquí és tot...

Bona SEtmana a tothom!!!!

QUIN FRED QUE FA A MADRID

Mati de conferències, cansament, son i molt mal d'esquena. Amb ganes d'arribar a casa meva i poder descansar.

Durant el mati han anat fent unes conferències de joves testimonis de la seva fe.

Ara hem fet un petit descans, més tard seguirem amb un tallers sobre el moviment Escolta. I per avui ja n'hi ha prou.. a veure com és planteja la nit!!!

Demà més i millor

FINALITZEM LA SAE

Avui dia 18 de novembre, hem finalitzat la setmana de la SAE, amb una conferència de Àngel Castinera, que tractava de la preparació i els rols del director.
Molta son i casament, però una setmana molt satisfactòria. Ara a descansar i a disfrutar del cap de setmana.

ÚLTIM DIA DE PRÀCTIQUES

Dijous dia 17 de novembre

Ahir va ser l'últim dia d'estda a les escoles. El matí va ser molt millor, els mues horaris anaven coordinats. a les 08:55h ja era a l'escola.

La primera classe que van relaitzar va ser la d'anglès. Només puc dir IMPRESSIONANT. El porfessor portava molt bé la classe, i tots els infants els seguien. Va ser una classe força dinàmica, i això també ajuda.

A la següent hora van fer grup partit. és van dividir en dos grups. un feia hort i l'altre informàtica. El primer gurp, trebellaven el gira-sol, l'any passat a 1r van fer plantacio de gira-sols. El segon gurp, van utilitzar un programa semblant al paint, que tenien difernts aplicacions, i amb aquetses feien diferents formes.

Després va sonar la sirena, i van sortir al pati.

Seguidament, la mestre de música els va venir a buscar a l'alual.

Per finalitzar el matí, els infants van relaitzar l'arèa de visual i plàstica. Estàn treballant un escoltor. A partir d'aquest, un dia van fer una sortida pels voltants de l'escola, i amb materials de la natura, van fer unes formes.( aquí es treballa la orginalitat i imaginació dels infants). Les mestres també valoraven la choesió de grup, i saber treballar.

Mitjançant les formes que van fer,   havien de fer una forma amb llapisos de colors.
A les 15:00h sant tornemi. Tornava a tocar plàstica i Castellà. Van fet grup partit. Anaven acabant les formes, i l'altre grup pràcticava l'expresió escrita en castellà. Vaig poder fer una petita intervenció amb un infant que tenia un dubte. Me'n vaig  en sortit prou bé.

Els temps passa volant, i quan vaig mirar el rellotge ja era l'hora de plegar. Em vaig despedir dels infants, i vaig marxar amb molta pena.

GENIAL PERÒ ESGOTADOR

He començat el dia força el revés... m'ha sonat el despertador.. perfecte. e posat l'alarma en modo repetición... 5 minuts. M'ha tornat a sonar.. i l'he parat... total.. que m'he adormit.. i m'he llevat a les 7:22... tota estressada.. corrents a la dutxa.. he arribat a Volpalleres.. a les 8:55... el meu company de pràctiques ja patia... però l'hi he fet una trucada m'entres estava al tren.

Arribem a l'escola.. només la impressió de fora, ja m'ha donat bones vibracions. La primera cosa que he vist ha sigut la granja, aquí ja fliapva.. seguidament hem entart a l'escola. Els primers alumnes que ens hem trobat eren els de 2n d'EPO. Aquest són amb els que compartiria el dia d'avui i demà. Li han començat a fer preguntes el company de 3r. -Qui és? -Com és diu? -Per què ha vingut? - És amiga teva?... jeje ha sigut un atac de preguntes. Només els hi he repòs.. sóc la Mònica, el Didier ha fet una petita intervenció: és una amiga meva, ara us ho explico. Entrem a l'aula, i em presneten a la tutora, una passda, m'ha agradat moltíssim. Explica en els seus alumnes qui sóc, i què he vingut a fer. Seguidament comencem la classe de català. Avui tocava comprensió i explicació del text instructiu.

Quant els alumnes arriben a l'aula la primea cosa que fan es mirar quina temparatura hi ha. Al costat de la finestra tenen un termòmetre que els informa de la temparatura del moment. Un cop tene el resultat la marquen en una graella. ( treballen el temps,l el clima i altres factors meteorològics).

La mestre ha començat a doanr la classe. M'he assegut entre els alumnes. Això els hi ha agradta molt. Un cop acabada la lectura i l'explicació, no han trigat ni un minut a fer-me preguntes sobre la feina que havien de fer. Anava passant per les taules, i resolen els dubtes que em plantejaven. Ha sigut un moment en el que m'he sentit molt bé!!!

Ha sonat la sirena, hora del pati. Avui plovia, i els infants s'han quedat a classe fent jocs de taula. He acabat jugant amb ells el LEGO, construíem una casa.

Després de l'hora d'esbarjo, tocava castella, els infants estàven una mica esberats i la mestre ha fet una petita relaxació per poder captar la seva atenció. Han fet una lectura en veu alta, i després han anotat unes paraules en un full.

Per finalitzar el matí d'avui, han acabat fent ètica. La mestre els hi ha tapat els ulls i a trvés del tacte havien de trobar les seves sabates, i d'aquesta manera saber quina és la sensació que té una persona cega.

A les 15:00h tocava educació física, però la coordinadroa ens ha fet cinc cèntims del funcionament de l'escola, ja que hi havia més pràcticans. Un cop finalitzada m'he reincorporat a l'aula.

Estan treballant amb un projecte: les olives.
Dos dels alumnes, han portat informació sobre el tipus d'olives que trobem a Espanya. S'han posat drets hi han explicat la infromació trobada. Un vegada han acabat, han repartit olives als companys, per fe r un petit tast. Finalitzada l'activitat, han recollit l'aula i s'han preperat per tornar a casa.

La meva sensació ha sigut fantàstica. He estat molt a gust a l'aula i m'ha agredat molt. Ja tinc ganes de ser mestre jeje.

Demà més i millor.

PRIMERES EXPERIÈNCIES

Bona nit, avui primer contacte de la meva futura professió. A les 09:00h del matí entràvem a l'escola ORLANDAIN del barri de Sarrià. Primer de tot una de les mestres ens va fer una mica d'explicació del funcionament del centre. En segon lloc, ens va fer una visita del centre, ens mostra les diferents aules de treball. I per finalitzar, en tercer lloc, vam poder entrar en els diferents cursos d'educació primària. Vaig entar el curs de 6è d' EPO juntamnet amb una companya de la Universitat. La mestre va explicar què fèiem. Ells ens aquell moment treballaven la lingüística.. concretamnet la narració. Els hi van donar una pauta de quines parts ha de tenir una narració, ex. un conte. En aquesta els explicava les parts que ha de tenir: plantejament, nus i desenllaç. Seguidamnet tenien un full amb l'inic d'una història, i els alumnes l'havien de continuar. Així van estar trebellant fins l'hora d'esbarrjo. Aquesta activitat la treballen cada dimarts, però no sempre és basa amb les llengües, també ho relecionen mab latres matèries. La meva companya i jo anàvem passant per les taules, hi si algun nen/a necessitava ajuda els hi donavem un cop de mà.

Un cop feta la visita al centre, vam dir: PROVA SUPERADA DEMÀ MÉS.

FESTA MAJOR DE SANT MARTÍ

Primer de tot, donar la Benvinguda el meu bloc/ diàri personal. Aquí podreu trobar quatre pinzellades de la meva vida i del que faig habitualment.

En segon lloc, Vull informar-vos que a Sant Celoni estem de festa major. Ahir a la tarda vam participar en el cercavila de gegants amb tots els mebres de l'Agrupament. Els més grans van treure el gegants, i els més menuts participaven de manera activa a ritme de caixes i grallers. Una gran moguda, el poble feia goig. És un dels actes que participem com a entitat.

La plaça de la Vila feia goig. Feina una fira d'artesania, entre altres activitats. Llàstima d ela pluja, que va acabr esgarrant la tarda.

A la nit, vam poder gaudir d'un concert amb els LAX'N'BUSTO.

I... avui comencem a recuperar forcès per iniciar la setmana de la SAE.

Us deixo amb una foto del millor poble de Catalunya je je.